T'el disi in milanes - C. Albertario

Ricòrd amar
Piouveven bomb ògni nòtt sora Milan.
La gent in a cantina come i ratt
con la paura la doeva scombatt
e denanz la gh'aveva pù el doman.

Piouveven bomb ògni d' sora Milan
e la gent la viveva in del torment.
Gh'era pòcch de pan e tanto de spavent.
Sòtta i maceri moriven i pattan.

El ricòrd di bomb l'è 'dèss ormai lontan
e tanti, de quèi temp, sann pròppi nient.
Fòrsi i ricòrd hinn staa spazzaa dal vent
e 'dèss l'è chì anmò in pee el nòst Milan.

On vècc l'è bloccaa in on lètt d'ospizi.
Sto pòver òmm el moeuv pù nanca i man.
La ment l'è viva. El gh'ha i penser che vann
a la soa vita pièna de sacrifizzi.

El piang in del pensà ai bombardament
e a quèll Milan che l'è andaa distrutt,
a quèi dì indoe gh'era tusscòss de brutt.
La soa cà ghe l'ha 'n del coeur e in la ment.

La ved anmò e ghe va via el respir.
Tutta maceri. L'è diventada nient:
l'è sòtta la montagna de San Sir...

Milan, el 20 de Febrar del 2004